diumenge, 20 de desembre de 2009

La moneda dels Països Catalans

El 1900, la Unió Catalanista va emetre una sèrie numismàtica innovadora i molt atractiva amb la qual volgué reivindicar la identitat i el tret diferencial català en una època en què els moviments nacionalistes a Espanya (aleshores rebien l'adjectiu de "regionalistes") es trobaven en un moment d'efervescència política i començaven a inquietar els poders centrals de l'Estat. Aquesta primera sèrie es feu seguint els patrons de la Unió Monetària Llatina i el fet que Espanya també els seguís en el seu circulant, tot i no estar-hi formalment adherida, facilità el fet que les monedes de 5 i 10 cèntims, i fins i tot d'una pesseta, circulassin amb certa notorietat i normalitat.

Ara s'ha presentat una sèrie que, amb l'any d'encunyació de 2000, pretén commemorar el centenari d'aquelles emissions. El seu màxim impulsor ha estat el numismàtic sabadellenc Miquel Crusafont i Sabater, qui anuncià públicament l'existència de la sèrie en l'acte de presentació de la seva gran obra "Catàleg General de la Moneda Catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V aC - s. XX dC)", el qual tengué lloc el 15 de desembre de 2009. La nova sèrie reprodueix el disseny de la moneda d'una pesseta i de cinc pessetes de la Unió Catalanista (Sant Jordi matant el drac en l'anvers i les armes catalanes timbrades i ornades en el revers), presenta la llegenda "Països Catalans" en el revers i està formada per tres peces, totes del mateix diàmetre (28 mm): una de 14,62 g d'or amb un facial de 500 €, una d'11,67 g de plata amb un facial de 50 € i una de coure de 10 €. La intenció del seu promotor és, com la d'aquella sèrie de fa 100 anys, que arribin a circular lliurement dins Catalunya com a forma de reivindicar la nació catalana. Actualment, l'entitat que distribueix i admet comandes d'aquestes peces és el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, la web del qual és http://www.cerclefnb.com/. Els interessats en obtenir més informació es poden adreçar al seu secretari, Xavier Sanahuja (xavier.sanauja@gmail.com).

Deixant de banda la pretensió, una mica utòpica tal vegada, que aquestes peces arribin a acceptar-se com a pagament, el cert és que presenten una indubtable bellesa que pot fer-les atractives tant als col·leccionistes, com a qualsevol defensor de la identitat diferencial catalana o als mateixos inversors, ja que el valor intrínsec de les peces d'or i de plata és molt aproximat al seu valor real i no es tracta, doncs, d'una de les peces fiduciàries que estam acostumats a veure en el mercat. En resumides comptes, no es tracta d'una d'aquestes emissions amb què els seus promotors volen lucrar-se, sinó d'una iniciativa seriosa i sincera, digna del màxim respecte, que només cerca fer difusió d'un missatge sense perseguir el benefici.

Es pot considerar aquesta peça com a part de la Numismàtica Balear? Aquesta és una qüestió més controvertida que complicada, vista des del punt de vista dels balears en general. La denominació "Països Catalans" no té una legitimitat històrica oficial i es tracta més aviat d'una expressió encunyada en l'època de la Reinaixença Catalana que pretenia i pretén abastar tots els territoris (actualment sota sobirania espanyola, però també andorrana, francesa i italiana) que estan units per una història comuna en molts dels seus capítols i, sobretot, per una mateixa llengua. Però no podem ignorar que aquesta expressió aixeca moltes suspicàcies fora de Catalunya, sobretot al País Valencià i a les illes Balears. En el cas concret de les Balears, les postures vers l'expressió "Països Catalans" són tan diverses com les formes de sentir la identitat territorial de cada illenc (es fa difícil parlar d'una "identitat balear", ja que cada illa té la seva pròpia idiosincràsia i als seus habitants se'ls fa difícil identificar-se amb els de les altres): les postures van des de l'hostilitat més radical i irracional que hom pugui imaginar, passen per la antipatia sense crispació, la indiferència, la tolerància i la simpatia, per finalment arribar al convenciment ferri d'alguns que els balears no som més que catalans illencs, totes en graus d'intensitat tan diferents com els seus posseïdors. Amb els arguments a favor i en contra, i amb les seves matisasions, es podria omplir un llibre de moltes pàgines; també amb les bajanades que s'arriben a dir sobre una suposada escassa o nul·la relació històrica entre balears i catalans i sobre la negació de què compartim una mateixa llengua. Per tant, la inclusió o exclusió d'aquesta peça en la numismàtica de les Balears és tan personal com la postura que el col·leccionista tengui vers l'expressió que mostra el seu revers. Jo, per cert, la hi he inclosa, perquè l'expressió inclou les Balears i per simpatia vers el seu impulsor i el seu missatge, que no pretén anar "contra de", sinó "a favor de", ni cerca limitar ni eliminar cap identitat ni idiosincràsia.




























dimecres, 16 de desembre de 2009

Un gran catàleg general

El dimarts 15 de desembre de 2009 esdevindrà una data històrica per als col·leccionistes de moneda dels Països Catalans. A les 19 h, en la sala Joan Coromines de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans tengué lloc la presentació d'una de les grans obres de Miquel Crusafont i Sabater: "Catàleg General de la Moneda Catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V a.C. - s. XX d.C.)". Aquest llibre de 863 pàgines i 6.073 referències pretén ser un recull exhaustiu de totes les monedes encunyades en aquest territori històric, des de les llunyanes encunyacions gregues d'Empúries fins l'actualitat. Complementàriament, acompanya el catàleg un suplement amb la llista de preus de mercat de totes les peces que s'hi relacionen, l'autoria del qual ha correspost a la secció numismàtica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona.

Acompanyaven Crusafont en la taula de ponents Joan Vilaret, president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, Gaspar Feliu, expresident de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, i Jordi Portabella (ERC), regidor i president del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona.















Després d'un extens repàs per la història de la numismàtica catalana, Joan Vilaret cedí la paraula a Miquel Crusafont, qui explicà de forma amena les finalitats que ha perseguit amb aquesta obra i els criteris que hi ha aplicat, tot reconeixent que una part d'aquests poden no ser de l'aprovació dels entesos més ortodoxos ja que se surten d'algunes de les pràctiques científiques habituals. Aquest és el cas de l'època antiga, per exemple, on només ha inclòs les emissions pròpies de les ciutats situades en l'actual àrea de parla catalana, excloent una bona part de la regió de la Tarraconense romana, que anava més enllà de Navarra.

Crusafont també expressà les dues intencions principals que perseguia amb aquesta obra: per una banda, voler reunir sota un mateix volum tot un conjunt de peces que, fins ara, només es podia consultar amb l'ajut d'una mitja dotzena de llibres; per l'altra, assolir la catalogació de totes les emissions numismàtiques d'una nació, la seva, en una mateixa obra, cosa molt poc usual a Europa, per així reivindicar la història comuna i pròpia de tota una àrea cultural i lingüística. Per acabar, Crusafont anuncià la imminent execució d'un estudi, en col·laboració amb Maria Eugènia Ripoll (autora de l'obra editada per l'IEC, "La Seca o Casa de la Moneda de Barcelona"), per tal d'incloure un espai interpretatiu històric i una exposició en l'antic edifici de la seca de Barcelona del carrer dels Flassaders.















Per part seva, Joan Portabella expressà el seu interès vers el projecte de l'antiga seca de Barcelona, així com la seva admiració pel treball dut a terme per Crusafont amb aquesta gran obra.

A part de poder adquirir un dels exemplars del catàleg, els assistents a l'acte reberen un exemplar d'una moneda de coure amb un facial de 10 euros que, amb l'any d'encunyació de 2000, commemorava el centenari de les emissions de la Unió Catalanista. Aquesta peça forma part d'una sèrie de tres peces, juntament amb una d'or de 500 euros i una de plata de 50, que reprodueixen el disseny de la moneda d'una pesseta i de cinc pessetes (Sant Jordi matant el drac en l'anvers i les armes catalanes timbrades i ornades en el revers) que la Unió Catalanista va fer encunyar el 1900. Els interessats en aconseguir les peces d'aquesta sèrie (que també s'han relacionat al catàleg general), es poden adreçar a Xavier Sanahuja (xavier.sanauja@gmail.com), secretari del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (http://www.cerclefnb.com/).