dimecres, 16 de desembre del 2009

Un gran catàleg general

El dimarts 15 de desembre de 2009 esdevindrà una data històrica per als col·leccionistes de moneda dels Països Catalans. A les 19 h, en la sala Joan Coromines de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans tengué lloc la presentació d'una de les grans obres de Miquel Crusafont i Sabater: "Catàleg General de la Moneda Catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V a.C. - s. XX d.C.)". Aquest llibre de 863 pàgines i 6.073 referències pretén ser un recull exhaustiu de totes les monedes encunyades en aquest territori històric, des de les llunyanes encunyacions gregues d'Empúries fins l'actualitat. Complementàriament, acompanya el catàleg un suplement amb la llista de preus de mercat de totes les peces que s'hi relacionen, l'autoria del qual ha correspost a la secció numismàtica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona.

Acompanyaven Crusafont en la taula de ponents Joan Vilaret, president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, Gaspar Feliu, expresident de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, i Jordi Portabella (ERC), regidor i president del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona.















Després d'un extens repàs per la història de la numismàtica catalana, Joan Vilaret cedí la paraula a Miquel Crusafont, qui explicà de forma amena les finalitats que ha perseguit amb aquesta obra i els criteris que hi ha aplicat, tot reconeixent que una part d'aquests poden no ser de l'aprovació dels entesos més ortodoxos ja que se surten d'algunes de les pràctiques científiques habituals. Aquest és el cas de l'època antiga, per exemple, on només ha inclòs les emissions pròpies de les ciutats situades en l'actual àrea de parla catalana, excloent una bona part de la regió de la Tarraconense romana, que anava més enllà de Navarra.

Crusafont també expressà les dues intencions principals que perseguia amb aquesta obra: per una banda, voler reunir sota un mateix volum tot un conjunt de peces que, fins ara, només es podia consultar amb l'ajut d'una mitja dotzena de llibres; per l'altra, assolir la catalogació de totes les emissions numismàtiques d'una nació, la seva, en una mateixa obra, cosa molt poc usual a Europa, per així reivindicar la història comuna i pròpia de tota una àrea cultural i lingüística. Per acabar, Crusafont anuncià la imminent execució d'un estudi, en col·laboració amb Maria Eugènia Ripoll (autora de l'obra editada per l'IEC, "La Seca o Casa de la Moneda de Barcelona"), per tal d'incloure un espai interpretatiu històric i una exposició en l'antic edifici de la seca de Barcelona del carrer dels Flassaders.















Per part seva, Joan Portabella expressà el seu interès vers el projecte de l'antiga seca de Barcelona, així com la seva admiració pel treball dut a terme per Crusafont amb aquesta gran obra.

A part de poder adquirir un dels exemplars del catàleg, els assistents a l'acte reberen un exemplar d'una moneda de coure amb un facial de 10 euros que, amb l'any d'encunyació de 2000, commemorava el centenari de les emissions de la Unió Catalanista. Aquesta peça forma part d'una sèrie de tres peces, juntament amb una d'or de 500 euros i una de plata de 50, que reprodueixen el disseny de la moneda d'una pesseta i de cinc pessetes (Sant Jordi matant el drac en l'anvers i les armes catalanes timbrades i ornades en el revers) que la Unió Catalanista va fer encunyar el 1900. Els interessats en aconseguir les peces d'aquesta sèrie (que també s'han relacionat al catàleg general), es poden adreçar a Xavier Sanahuja (xavier.sanauja@gmail.com), secretari del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (http://www.cerclefnb.com/).