La moneda dels Països Catalans

El 1900, la Unió Catalanista va emetre una sèrie numismàtica innovadora i molt atractiva amb la qual volgué reivindicar la identitat i el tret diferencial català en una època en què els moviments nacionalistes a Espanya (aleshores rebien l'adjectiu de "regionalistes") es trobaven en un moment d'efervescència política i començaven a inquietar els poders centrals de l'Estat. Aquesta primera sèrie es feu seguint els patrons de la Unió Monetària Llatina i el fet que Espanya també els seguís en el seu circulant, tot i no estar-hi formalment adherida, facilità el fet que les monedes de 5 i 10 cèntims, i fins i tot d'una pesseta, circulassin amb certa notorietat i normalitat.

Ara s'ha presentat una sèrie que, amb l'any d'encunyació de 2000, pretén commemorar el centenari d'aquelles emissions. El seu màxim impulsor ha estat el numismàtic sabadellenc Miquel Crusafont i Sabater, qui anuncià públicament l'existència de la sèrie en l'acte de presentació de la seva gran obra "Catàleg General de la Moneda Catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V aC - s. XX dC)", el qual tengué lloc el 15 de desembre de 2009. La nova sèrie reprodueix el disseny de la moneda d'una pesseta i de cinc pessetes de la Unió Catalanista (Sant Jordi matant el drac en l'anvers i les armes catalanes timbrades i ornades en el revers), presenta la llegenda "Països Catalans" en el revers i està formada per tres peces, totes del mateix diàmetre (28 mm): una de 14,62 g d'or amb un facial de 500 €, una d'11,67 g de plata amb un facial de 50 € i una de coure de 10 €. La intenció del seu promotor és, com la d'aquella sèrie de fa 100 anys, que arribin a circular lliurement dins Catalunya com a forma de reivindicar la nació catalana. Actualment, l'entitat que distribueix i admet comandes d'aquestes peces és el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, la web del qual és http://www.cerclefnb.com/. Els interessats en obtenir més informació es poden adreçar al seu secretari, Xavier Sanahuja (xavier.sanauja@gmail.com).

Deixant de banda la pretensió, una mica utòpica tal vegada, que aquestes peces arribin a acceptar-se com a pagament, el cert és que presenten una indubtable bellesa que pot fer-les atractives tant als col·leccionistes, com a qualsevol defensor de la identitat diferencial catalana o als mateixos inversors, ja que el valor intrínsec de les peces d'or i de plata és molt aproximat al seu valor real i no es tracta, doncs, d'una de les peces fiduciàries que estam acostumats a veure en el mercat. En resumides comptes, no es tracta d'una d'aquestes emissions amb què els seus promotors volen lucrar-se, sinó d'una iniciativa seriosa i sincera, digna del màxim respecte, que només cerca fer difusió d'un missatge sense perseguir el benefici.

Es pot considerar aquesta peça com a part de la Numismàtica Balear? Aquesta és una qüestió més controvertida que complicada, vista des del punt de vista dels balears en general. La denominació "Països Catalans" no té una legitimitat històrica oficial i es tracta més aviat d'una expressió encunyada en l'època de la Reinaixença Catalana que pretenia i pretén abastar tots els territoris (actualment sota sobirania espanyola, però també andorrana, francesa i italiana) que estan units per una història comuna en molts dels seus capítols i, sobretot, per una mateixa llengua. Però no podem ignorar que aquesta expressió aixeca moltes suspicàcies fora de Catalunya, sobretot al País Valencià i a les illes Balears. En el cas concret de les Balears, les postures vers l'expressió "Països Catalans" són tan diverses com les formes de sentir la identitat territorial de cada illenc (es fa difícil parlar d'una "identitat balear", ja que cada illa té la seva pròpia idiosincràsia i als seus habitants se'ls fa difícil identificar-se amb els de les altres): les postures van des de l'hostilitat més radical i irracional que hom pugui imaginar, passen per la antipatia sense crispació, la indiferència, la tolerància i la simpatia, per finalment arribar al convenciment ferri d'alguns que els balears no som més que catalans illencs, totes en graus d'intensitat tan diferents com els seus posseïdors. Amb els arguments a favor i en contra, i amb les seves matisasions, es podria omplir un llibre de moltes pàgines; també amb les bajanades que s'arriben a dir sobre una suposada escassa o nul·la relació històrica entre balears i catalans i sobre la negació de què compartim una mateixa llengua. Per tant, la inclusió o exclusió d'aquesta peça en la numismàtica de les Balears és tan personal com la postura que el col·leccionista tengui vers l'expressió que mostra el seu revers. Jo, per cert, la hi he inclosa, perquè l'expressió inclou les Balears i per simpatia vers el seu impulsor i el seu missatge, que no pretén anar "contra de", sinó "a favor de", ni cerca limitar ni eliminar cap identitat ni idiosincràsia.